Les dues holandes

Als Països Baixos no hi ha ciutadans de primera i de segona com alguna vegada s'ha denunciat a Catalunya (cosa que jo reconec absolutament: estem els catalans i després Camilo Sesto). Aquí el que tenen és una divisió entre la gent que és de la zona superior dels rius i la gent que és de la zona inferior dels rius, que de forma comú anomenen below the rivers and above the rivers.

Aquesta distinció no és arbitraria i tampoc se la ha tret de la màniga La Razón per omplir portada. Te el seu origen en la dualitat cristiana entre protestants i catòlics que hi ha als Països Baixos. Prop del 45% dels ciutadans d'Holanda estan adscrits a la religió cristiana, entre els quals quasi un 60% son catòlics i el 40% restant son protestants. La majoria protestant es concentra al centre i nord del país, mentre que la majoria catòlica es concentra al sud. Les dues zones estan delimitades pel riu Waal, que fa de frontera fictícia entre les "dues holandes". En teoria és un fet circumstancial i graciós, però el fet que els neerlandesos siguin els reis del mambo quan és en referència a la ingenieria civil relativa a l'aigua encara ningú ha sigut capaç de refutar la meva teoria que van ser ells mateixos qui van construir el riu i el van infestar de cocodrils perquè la gent no el creués i s'esbatussés. Te gracia perquè la quasi idèntica paraula, però pronunciada subtilment diferent wal vol dir paret. Sospitós, no?

Catòlics i protestants culpant-se mútuament d'haver pixat al còdol de l'aigua sagrada

Segons amb quina banda parlis et diran que els de l'altre banda son uns ensumapixums i uns desvirga-gallines (en holandès pisssnuffelars i kippenneukers), però queda palès que existeixen una serie de tòpics que ajuden a distingir entre uns i altres.

Els que son de Above the rivers son de majoria protestant i tenen fama de ser estrictes, distants, tossuts i de tenir menys empatia que un cubell d'escombraries que li sobresurt la merda. Segons expliquen els del sud, un above-the-rivers mai es mossegarà la llengua per dir-te alguna cosa ofensiva. És a dir, que si la camisa de quadres que t'has comprat de rebaixes et fa semblar una lesbiana camionera no tindran cap problema en dir-t'ho a la cara i humiliar-te sense cap contemplació davant de tothom. També tenen fama de ser bastant peixos bullits quan surten de festa i a les discoteques acostumen a quedar-se de braços creuats, en un racó ben fosc, bevent com animals i allunyats de la pista de ball.

Els que son de Below the rivers son els de majoria catòlica i es fan autofel·lacions dient que s'assemblen més als mediterranis que no pas als seus veïns del nord. Si que és cert que tenen més ganes de fer festa, tenen una mica menys de vergonya que els protestants, son una mica més mesurats amb el que diuen, però segueixen essent uns peixos bullits. Si preguntes a la gent del nord et diran que al sud son uns vividors, uns poca-vergonyes que treballen poc i viuen molt bé gracies a la forta economia del centre-nord del país, j ja em perdonareu però se'm fa molt difícil no comparar aquesta descripció amb els tòpics que hi ha a Espanya sobre els andalusos.

Al cap i a la fi, per mi tots son holandesos i es fa igual de impossible entendre'ls quan parlen.

Petons i trepitjades als talons.

Esclops: orgull nacional

Com algú havia dit en algun comentari, aquí molt parlar de putes però res de res sobre els esclops. Així que toca redimir els pecats i parlar d'un dels símbols identitaris del país.

Tòpic indiscutible dels Països Baixos. Els esclops (klompen) son el calçat tradicional dels neerlandesos, de fet és un símbol nacional i turísticament explotat fins als límits del mal gust i més enllà. Amb el poc temps que fa que estic instal·lat aquí he vist autèntiques aberracions al voltant dels esclops, però aberracions de tal calibre que s'hauria d'assotar públicament als perpetradors de tals atrocitats. Entenguem atrocitats com: uns esclops de porcellana blanca a escala 1:1 amb uns dibuixos terrorífics de molins i tulipans; una vaca de porcellana blava desmesuradament gran, somrient i amb uns esclops calçats; uns esclops de fusta lacada de color fluorescent i el pitjor de tot, uns esclops edició especial "Comiat de solter" amb uns mugrons a la punta! Extrem.

Esclops a l'escorxador

Els holandesos defensen que és un invent seu (entre 1230 i 1280), i en un país orgullós d'haver inventat la salsitxa d'orgia animal (Frikandel) és millor no discutir-hi gaire. Els esclops, per sort, no son decoratius. Originalment es feien servir al camp com a calçat de seguretat per als grangers. Suposo que més d'un es deuria clavar l'aixada entre els dits dels peus i en comptes d'intentar millorar les seves capacitats motrius van decidir posar-se uns condons de fusta als peus. Segons els experts en esclops ( diria que hi ha poques coses més tristes que considerar-se un expert en esclops) el disseny del producte és únic i inigualable. Segons aquesta gent tant solitària l'estructura de fusta lacada fa que els esclops siguin més resistents que la majoria de sabates de seguretat, sobretot contra objectes punxants i àcids amb altes concentracions. De fet asseguren que son molt més segurs que les sabates amb la punta metàl·lica en cas d'esclafament, ja que la fusta simplement es trenca i permet retirar el peu, en canvi el metall es doblega i atrapa els dits del peu fins a poder seccionar-los en alguns casos. Jo, personalment, no ho penso provar.

Si preguntes als holandesos et diran que estan orgullosos d'haver creat una sabata de seguretat tant efectiva, però no de com s'ha acabat convertint en un objecte de perversió turística. El que encara els fa més ràbia és quan els hi dius que la marca de calçat Crocs es va basar en els seus esclops per dissenyar les seves sabates, objecte de despreci a nivell mundial.

Tortura visual en estat pur

Ara la curiositat del dia: en anglès als esclops se'ls anomena clogs, i als holandesos se'ls diu pel mal nom de cloggies. Desconec si el nom de clog ve pel soroll que fa la fusta dels esclops en picar a terra, però sembla escollit amb mala ostia.

Res més.

Petons, abraçades i metralladores carregades.

El dia del judici final

Hi ha vegades que una persona pot arribar a dubtar de la seva inteligencia, alguns ja tenim clar que la nostra capacitat mental no és gran cosa. Però feia temps que no em sentia tant ridícul i estúpid com el dilluns passat, dia cinc d'agost.

Eren les dotze del migdia i estava treballant, tranquil i molt concentrat amb les meves històries, quan de sobte sento alarmes al carrer. Però no les alarmes típiques d'ambulancies, bombers o policia, sinó les dels bombardejos que es feien servir a la guerra. La meva primera reacció va ser aixecar-me i mirar fora. No vaig veure res d'extrany. Només el soroll eixordador de les sirenes. No m'esperava un bombardeig, però en un país que viu majoritariament per sota del nivell del mar és possible quedar atrapat per unes  fortes inundacions. De fet, si tots els holandesos escopissin a terra a la vegada, podrien anegar el país sencer.

Just després vaig mirar-me als companys de feina, i suposo que la meva cara devia parlar per sí sola perquè els tios van començar a riure molt fort. Entre el catxondeo anaven cridant "Els alemanys ja tornen a atacar-nos!". La rialla va ser llarga, tant com la meva humiliació. Després de passar-se el dia rient a costa meva, m'ho van explicar.

Es veu que el primer dilluns de cada mes, a les 12 del migdia el govern holandes fa proves del sistema d'alarma nacional a tot el país. Ho fan per mantenir en bon estat de funcionament el sistema d'avís d'emergències. Aquí és on va començar la meva reflexió.

Si sempre fan les proves a la mateixa hora, no podria ser que si hi hagués la conicidencia que alguna emergència fos precisament a aquesta hora, la gent no se n'adonaria fins que fos massa tard i ja estaríem ofegats, esclafats per un meteorit o mastegats per un llangardaix mutant gegant. Senyors terroristes, prenguin nota.

Ara que vosaltres ja ho sabeu, si alguna vegada us pregunten què son les sirenes podeu dir:

- És la meva secadora, que ja ha acabat.

- És per recordar-me que em prengui les pastilles.

- S'han tornat a escapar els meus fills de la guarderia.

- És l'avís de que la teva mare va al supermercat.

- ... i totes les coses ofensives que se us acudeixin.

Res més.

Petons, salut i força a Lluís Canut.

Horaris comercials i Koopzondag. O com portar les coses directament a l'absurd.

Fa tot just un mes que estic instal·lat al Països Baixos, i mica en mica em vaig ajustant a la manera de fer dels locals. Tenint en compte que visc sol, la urgència per adaptar-me als seus costums és important. Una de les experiències més xocants que he viscut és la de adaptar-me als horaris comercials, és a dir, durant quines hores estan obertes les botigues en aquest país.

Resulta que l'horari d'oficines, entre les 8 del matí i les 6 de la tarda, és l'horari comú a tots els neerlandesos, és a dir, que la majoria de botigues obren entre 8 i 9 i tanquen entre 5 i 6. Prou just, son entre vuit i nou hores de jornada laboral, i d'una tirada, que aquesta gent no para per dinar ni que els matin. Així doncs, tothom treballa a la mateixa hora. Ningú més veu on fallen les coses? Es que és de ser inutiles, eh?

Quan les botigues estan obertes, TOTHOM està treballant! I quan la gent plega de treballar, TOTHOM plega de treballar. Està clar que hi ha excepcions, però la majoria de gent viu en aquesta absurditat horària laboral. Així doncs, els que treballem no podem anar a comprar qualsevol dia de la setmana.

No tot és caos. En deferència a la resta de treballadors algunes botigues obren els dijous a la tarda fins a les nou de la nit. Un gest extremadament altruista que te l'acostumen a cobrar amb presses, violència verbal i fins i tot en algunes ocasions amb violència física. A part del dissabte, que és el dia que tothom va a comprar,  des de fa pocs anys algunes botigues obren el diumenge, en el que anomenen el Koopzondag, o traduït en una llengua que no sembla que t'estiguin esbroncant, el "diumenge de compres". Després de l'esforç titànic per trobar un nom tant original a aquest fet diferencial dels horaris holandesos van decidir que la possibilitat d'obrir en diumenge era completament opcional i que cadascú decidís quins horaris volia fer.

Quan van començar amb el Koopzondag, van estipular que seria només el primer diumenge de cada mes. S'ha de dir que de tontos no en tenen un pèl. Obrir el primer diumenge després que TOTHOM hagi cobrat el sou, és de ser persona hàbil. Però amb els anys han vist que en algunes ciutats el Koopzondag era un dia molt lucratiu, així doncs van traspassar el marron als governs locals i van decidir que cada ciutat regularia els seus Koopzondags. Així doncs algunes ciutats tenen Koopzondag tots els diumenges (com Breda, per exemple) i algunes obren un o dos diumenges cada mes. Evidentment l'horari del diumenge és mega-reduït i fan quatre o cinc hores i llavors abaixen les persianes, encara que tu estiguis a dins. En aquest cas serveixes d'aliment per alguna família desafavorida de la zona.

Els únics que, per sort, se surten dels horaris estàndard son alguns supermercats. I dic alguns, perquè son només alguns locals, independentment de quina cadena de supermercats siguin. Aquests obren entre setmana fins les vuit del vespre, cosa que es pot agrair en cas que algú tingui una emergència i s'hagi quedat sense caviar de beluga, foie gras d'oca encreuada amb dodo i torradetes per untar.

Tot aquest sistema d'horaris comercials propi d'un planeta habitat per gent amb poques ganes de simplificar les coses, afecta a les zones d'aparcament de pagament de les ciutats. Entendre en quines franges horàries cal pagar és tant complicat que fins i tot se n'ha fet un llibre titulat: "Cuando coño pagar en un parquímetro en una ciudad holandesa para dummies". Llibre que va desfermar gran rebuig social donat que pel títol es podia interpretar que les ciutats en sí eren per gent poc hàbil. Un desastre, escolteu. Un dia explicaré amb més detall tema aparcament, que ara estic en calent i encara em passaria de la ratlla.

Res més.

Petons, abraçades i horaris absurds a grapades.

Prisciputas (part 3 i definitiva): Per tenir opinió, Vanguardia Dossier.

Per tancar el tema, els neerlandesos tenen alguna cosa a dir i opinar sobre el tema de la prostitució al seu país. De fet, els holandesos tenen opinió sobre quasi qualsevol cosa existent, tinguin o no idea del que estan parlant, bàsicament com fa Pilar Rahola. Però això és un tema del qual ja parlarem més endavant, però ara toca centrar-nos en aquest tema que tanquem en aquest post.

Resulta que anar pel mon preguntat a la gent què en pensen de la prostitució pot provocar tota mena de reaccions: riures nerviosos, cares d'incomprensió, tics accentuats en un ull, una fugida precipitada o un debat escalfadíssim sobre les llibertats humanes i els seus límits. Tot plegat sempre acaba amb un mateix intentant justificar el seu interès sobre la materia i la posterior rialla dels interlocutors. Però una cosa si que he notat, i és que sempre després de donar-te la seva opinió, els neerlandesos sempre et pregunten pel que en penses tu. No tinc clar si és perquè després et jutjaran en petit comité o és que realment tenen un interès en el que els hi puguis dir. Quan em pregunten sempre dic que tinc un passat molt terbol, així els dono alguna cosa per xafardejar.

Tot i així el resultat de cada conversa és bastant semblant a la resta. La opinió generalitzada és que als Països Baixos les persones son lliures de fer el que vulguin sempre i quan no afectin al bon funcionament de la societat i del país en general. Un sentiment utòpic que quasi quasi tenen integrat al seu ADN, com l'alçada descomunal i la capacitat de pronunciar paraules impossibles. Tot i així no interpreten la prostitució com un problema o com amínim no ho veuen com una amenaça. Consideren que no deixa de ser un negoci extremadament antic i que existeix avui en dia perquè hi ha gent disposada a seguir pagant per aquests serveis.

Tampoc ho veuen com un problema de salut pública ni una amenaça a la higiene de les ciutats perquè son conscients que el govern posa a disposició de la prostitució centenars de serveis sanitaris i informatius. Tot i així tenen clar que no existeix un control real i exhaustiu sobre la prostitució, així com tampoc controlen el contingut real dn carn dels Frikandel.

Quan preguntes sobre les prostitutes llavors les opinions son més variades. Uns pensen que son directament esclaves sexuals i que estan obligades a exercir la prostitució per les mafies i les xarxes d'esclavatge; alguns altres creuen que una bona part de les prostitutes escullen aquesta pràctica amb llibertat i que només s'hi veuen forçades per la necessitat de sobreviure. Concretament una persona em va dir que les prostitutes son noies autònomes, molt treballadores, emprenedores i que per un trauma infantil acaben exercint aquest negoci. Basicament com els informàtics, que sempre ens acabem prostituïnt.

Tot i així les opinions no sempre es poden generalitzar a nivell de tot el país. Hi ha grups religiosos que veuen la prostitució com un negoci diabòlic que distribueix petits packs de temptació i luxuria a domicili. També hi ha grups feministes que consideren la prostitució com un negoci masclista que exten el domini phalocratic sobre les dones dèbils i les obliguen a exercir la prostitució per a benefici dels homes. Bé, la dita diu que les opinions son com el forat del cul, tothom en teu un i sempre ens pensem que el dels altre fa pudor.

Això sembla ja La Vanguardia Dossier, analisi per tenir opinió. Analitzem les claus del conflicte hispano-italo-argentí i descobrim els diferents punts de vista sobre una de les crisis identitaries més cruentes del plantea. Qui és més pesat? A quin dispararies abans que s'acostes a la teva xicota? Tot això i més a Vanguardia Dossier. Diumenge al teu quiosc.

Res més.

Petons com sharknados

Prisciputas (part 2): Barris vermells, el "hooker packaging" i els proxenetes.

L'altre dia vaig començar amb la primera part sobre el tema prostitució als Països Baixos. Avui toca la segona part, en que parlarem dels barris vermells (si, en plural), dels proxenetes i dels formats de presentació de les prostitutes.

Comencem trencant esquemes. A Holanda hi ha prop de disset ciutats amb barri vermell. Si si, disset vegades més dels que us pensàveu. Evidentment el barri vermell més famós és el d'Amsterdam, evidentment perquè és la ciutat més turística dels Països Baixos i l'ajuntament sempre ha tingut una gran tolerància amb la prostitució. A més a més, Amsterdam de fet te 3 barris vermells: el més concorregut és el de Walletjes, però se n'amaguen dos més a Singel i a de Pijp. Una llista dels barris vermells als Països Baixos es pot trobar aquí.

Un fet característic és que els barris vermells es troben a les ciutats més importants del país i a més a més la majoria es troben situats en zones properes als molls i ports més importants, deixant evident que els tòpics sobre els mariners i allò de tenir-ne una a cada port és prou verídic. El barri vermell més curiós, o que a mi m'ha cridat més l'atenció, és el d'Utrecht (una ciutat a uns 30km al sud d'Amsterdam). El fet característic d'aquest barri vermell és que ben bé la meitat del barri es troba sobre un dels canals principals de la ciutat i per tant les prostitutes estan sobre les típiques cases flotants a la vora del riu. I hi ha prop de 150 cases d'aquesta mena. Un fet insòlit al mon: prostitutes flotants. Bé, això si no tenim en compte les festes bunga-bunga al iot de Silvio Berlusconi.

Putes flotants per tot arreu!!!

No em vull imaginar què passaria si creixés dràsticament el nivell de l'aigua i s'ho endugués tot plegat riu avall. Algunes noies se salvarien perquè ja duen els flotadors incorporats. Seria un espectacle tant grotesc que se'n podria fer un 30 minuts.

Ara toca parlar del "hooker packaging", és a dir, els formats en què es presenta la prostitució als Països Baixos. Resulta que no tot son bordells o fent patrulla al carrer, també hi ha els serveis de finestreta, els d'escort, els serveis a domicili i els serveis de recollida exprés amb cotxe o com jo els acabo de batejar els AutoMcPuta.

Les finestretes no son com les de l'administració pública, però bàsicament el resultat és el mateix, se t'acaben follant viu i et cobren una pasta. Aquesta mena de servei s'assembla molt al dels bordells, però en aquest cas les prostitutes es mostren públicament al carrer i son elles mateixes qui gestionen tot el servei. Seria una solució intermitja als bordells i a les patrulles de carrer. Els propietaris de les finestretes cobren un lloguer per cada torn, que depenent de la situació de la finestreta pot anar entre els 35€ i els 200€ per torn. Si en un dia hi ha de 2 a 4 torns, en un mes es poden treure fins a 10.000€. Jo no se a què collons esperen els propietaris de les plantes baixes de Passeig de Gracia.

Una casa de putes

Els serveis d'escort i d'enviament a domicili son minoritaris, però el realment curiós és l'AutoMcPuta. Son locals en que les prostitutes es concentren i llavors els clients demanen en una finestreta sense baixar del cotxe i per una porta surt la seva elecció llesta per endur. Seria com els serveis a la espanyola, de prostitutes al llindar de les carreteres, però amb l'avantatge que els accidents per l'efecte tafaner es redueixen brutalmnet. Seria divertit anar a un d'aquests serveis amb un bulldozer. També se'n podria fer un 30 minuts.

Els guanys d'una prostituta poden variar molt depenent de la zona on treballi, de la qualitat del servei que ofereixi i de les dents que li quedin a la boca. Una prostituta pot guanyar entre 100€ i 700€ per torn. Algunes prostitutes de luxe poden arribar a guanyar autèntiques fortunes en una nit.

La figura del proxeneta ha quedat molt desdibuixada des de l'entrada de les regulacions i han sigut substituïts per la figura dels managers. Bàsicament son els proxenetes de sempre però aquests no esclavitzen a les seves treballadores. Tot i així la linia entre una cosa i l'altre és tan ridículament fina que es fa impossible discernir entre els dos. Els xulos segueixen existint però qui controla la seguretat de les prostitutes als barris vermells és la policia i qui estableix el negoci son les prostitutes. Però els negocis de les prostitutes son com els dels consultors informàtics. Ve un client i et diu el que vol, llavors li dius si li pots fer i què li costarà. La majoria de vegades t'acaben donant pel cul.

Fins aquí al segona part. No em vull allargar massa i convertir-me en una ouwe hoer. En neerlandès "ouwe hoer" vol dir literalment "vella puta", però es fa servir per dir a la gent que comença a parlar massa i fer-se pesat. Molt adient per aquest post. En la propera part (i definitiva) intentaré descobrir què en pensen els neerlandesos de la prostitució al seu país.

Res més.

Rebeu una cordial abraçada i als testicles una garrotada.

Prisciputas (part 1): Llei, regulació i els maleïts francesos.

Porto en aquest país de gegants menys de dues setmanes i la pressió que rebo des de terres catalanes perquè parli d'un dels tòpics més grossos sobre els Països Baixos ha sigut desbordant. No vull apuntar a ningú amb el dit i encara menys voldria posar en evidencia les amenaces sobre la meva integritat física (bàsicament genital) que he hagut de patir per tal de fer-me cedir en la meva necessitat de informar-me correctament i com és degut sobre el tema. Així que sota coacció i molt a desgrat meu, entrarem al tema de la prostitució als Països Baixos. Com que és un tema extens i complicat de resumir el provaré de dividir en un parell o tres de parts segons com vagi la inspiració.

Comencem pel més evident, i per una de les coses que a vegades oblidem, i és que la prostitució, com a tal, existeix a tot el mon. Així doncs, deixem de fer el pòtol i acceptem que la prostitució és un negoci mundialment estès, extremadament antic i que ha perdurat milers d'anys per una simple raó, n'hi ha una forta demanda. Es pot maquillar, es pot amagar, fins i tot s'hi pot lluitar en contra, però no per això deixa de ser una realitat que ha conviscut amb nosaltres des de fa molts anys.

Un cop entrats en calor, anem de cara al torró: als Països Baixos la prostitució és legal. Però al tanto, també ho és a Espanya, Alemanya, Suïssa, Austria, Grecia, Letonia, altres països europeus (França no), alguns països d'Amèrica i fins i tot a Turquia (país de religió islàmica). Les legislacions canvien d'un país a un altre, però els Països Baixos destaquen per tenir una regulació bastant més lliberal amb la prostitució que en altres països.

El negoci de la prostitució és legal als Països Baixos des de 1911, però no es va establir una legislació absoluta i reguladora sobre la prostitució fins l'any 2000. En aquesta última reforma es va abolir la llei que prohibia l'existencia de bordells, de manera que a partir de llavors tots els tipus de prostitució estan regulats per llei. Fixeu-vos-hi bé:  NORANTA ANYS per acabar de perfilar una llei. I nosaltres en queixem que el procés sobiranista no avança prou de pressa.

La regulació estableix que la prostitució és un negoci lícit i controlat, i en aquest sentit estableix que les prostitutes son treballadores amb un règim comú a la resta de treballadors del Països Baixos (per tant tenen els mateixos drets que qualsevol altre) i per aquesta mateixa raó han de pagar impostos i la quota de la Seguretat Social (ja parlarem un dia de com funciona la SS als Països Baixos). La regulació, tot i així, no estableix bases contractuals per a la prostitució, és a dir, no contempla cap mena de contracte entre les prostitutes i els amos dels bordells, per aquesta raó la gran majoria de prostitutes treballen de forma autònoma. O com als neerlandesos els agrada dir, son joves emprenedores.

La regulació permet a les autoritats tenir controlat el nombre de bordells, locals i vitrines arreu del país, però impedeix mantenir un registre de les prostitutes i no contempla cap control de les activitats dels bordells. En aquest sentit la capacitat d'acció de les autoritats és a molt petita escala i sempre dins de la persecució d'activitats delictives relacionades amb el negoci de la prostitució (com per exemple el tràfic de persones, l'esclavatge, venda de drogues il·legals, discoteques de Reggeaton, etc.).

La legislació permet establir plans d'acció sobre els locals, però sempre des del punt de vista de la seguretat i la higiene dels edificis, no de les activitats en sí. Per això la regulació no obliga a les prostitutes a mantenir un control mèdic constant, encara que la majoria ho fan per interès propi, està clar. No és un bon reclam pels clients tenir unes ladilles com llamàntols.

L'any 1999, just abans d'entrar en vigor l'actual regulació, es va establir que el nombre de prostitutes als Països Baixos era de vint-i-cinc mil professionals aproximadament. La majoria immigrants. Durant els anys 70 les prostitutes venien de Tailàndia i les Filipines, als anys 80 del Carib i Amèrica del Sud i a partir de la caiguda del mur de Berlín el 1989 les prostitutes venien dels països de l'est, com la República Txeca, Romania i Polònia. Una bona part portades per grups criminals organitzats, com Ryanair.

Un fet curiós, si més no, és que la prostitució masculina és mínima als Països Baixos i per aquesta raó quasi el 99,9% dels clients de la prostitució als Països Baixos son homes i quasi dues terceres parts tenen parella estable. L'origen dels clients varia durant l'any, així doncs a l'estiu el percentatge d'estrangers és molt alt, però durant la resta de l'any els neerlandesos també son clients assidus de les prostitutes.

Bé, fins aquí la primera part del tema prostitució. La legislació no dona per fer gaire conya, però les properes parts prometen tenir més xixa. Deixo per la següent edició els barris vermells i aquestes històries, que donen bastant de sí. Ah, per justificar el títol, només dir que els francesos no em cauen bé, res més.

Petons, abraçades, cops de puny i trompades.

Discrets? Ta tia!

Els europeus del sud tenim fama de cridar, els catalans concretament acostumem a cridar bastant quan parlem (sobretot si discutim), i la teoria diu que els europeus del nord son discrets i no criden en excés. Doncs una cosa us diré: m'hi pixo molt fort després d'haver menjat espàrrecs.

A la feina, cada vegada que un parell de companys comencen a parlar entre ells (és indiferent si son homes o dones) ja poden estar separats per trenta centímetres d'aire inert i mirant-se als ulls, que pugen el volum de la veu com si s'estiguessin cridant d'una punta a l'altre del país (al volum que parlen crec que es podrien sentir a aquesta distancia). Encara que tu estiguis allà davant amb cara de flipar-ho molt fort, no son conscients que el volum de la conversa és desproporcionat. La resta de gent sembla que no els senti, però jo he vist sagnar orelles durant una conversa.

Els meus veïns estan tallats pel mateix patró. Si hagués de deduir a què es dediquen els meus veïns pel soroll que fan podria dir-vos que tenen uns alts forns dins del pis, que proven turbines d'avió al menjador o bé que son uns yonkis que s'estan quedant sords i els encanta tronar els veïns amb música dolenta a les tantes de la matinada. A més a més, als motoristes neerlandesos els encanten els tubs manipulats i suposo que deuen tenir orgasmes d'intensitats indescriptibles quan passen per davant del meu edifici fent petar la moto que sembla que estiguin esmolant un pal de telèfon amb les hèlices d'un helicòpter.

Desconec l'origen d'aquest fenomen, la meva teoria és que com que son gent molt grossa la seva caixa de ressonància és molt grossa en conseqüència, per això el seu volum natural és desproporcionat; o com a mínim més alt que el nostre. No he tingut valor per preguntar-ho a un local per por a que em cridés molt fort.

Intentaré descobrir l'origen d'aquest efecte sense perdre-hi els timpans.

Res més.

Petons, abraçades i al cul unes quantes plantofades.

Frikandel, origen desconegut

Aquest passat divendres vaig sortir a sopar amb la gent de la feina per celebrar que alguns marxen de vacances (jo no, es clar) i durant el sopar la gent del meu voltant em va començar a esperonar per realitzar una serie de tasques per submergir-me completament en la cultura neerlandesa. Entre ells discutien, en magnífic Dutch, evidentment, com havien de prioritzar el meu martiri. Entre els milions de paraules i frases inconnexes i sense sentit, repetien molt la paraula frikandel. Quan ja l'havien repetida varies vegades i s'havien rigut força, vaig gosar preguntar.

Evidentment el resultat va ser una rialla monumental de tota la taula i llavors es va engegar un procés en l'intent de canvi d'idioma que volia explicar què era una frikandel, però fent un esforç descomunal per intentar amagar un secret molt fosc i misteriós.

Pel poc que em van explicar, un frikandel és una salsitxa sense pell i fregida fins a límits insalubres. Normalment s'acompanya amb unes bones patates fregides i si demanes un frikandel speciaal, llavors la salsitxa va oberta pel mig i t'hi entaforen ceba a daus i maionesa. Finalment pots banyar-ho tot en ketxup, mostassa, salsa de curry, salsa picant, i tres milions de salses més (fins i tot les hi pots posar totes a la vegada, ja no ve d'aquí). També és indispensable menjar-ho en uns locals que es diuen Snack Bars, quasi sempre regentats per immigrants. Però alguna cosa m'amagaven i es burxaven els uns als altres perquè no m'ho expliqués ningú. Llavors vaig fer la pregunta clau: I la carn, de quin animal és?

Zas! Aquí rau el misteri! Llavors tots plegats em van començar a dir: "No ho vols saber", "Millor no preguntis", "És d'origen indeterminat", fins i tot un va tenir els collons de dir-me "És d'un animal que a Espanya no existeix". Així doncs vam fer una juguesca, si jo em menjava un puto frikandel ells em dirien l'origen de la carn.

Així doncs, aquesta mateixa tarda, he anat a un Snack Bar d'aquests i he demanat un Frikandel Speciaal with french fries. Mentre me'l preparaven he caigut bé a l'amo del local i m'ha donat conversa, i en un moment donat li he preguntat de què era la carn del collons de frikandel. Primer ha rigut fort, llavors m'ha mirat fixament i m'ha dit "És carn d'unicorn" i llavors ha marxat rient encara més fort. Així doncs me l'he fotut sense preguntar massa i he fet la foto de prova pels meus companys de feina.

 

Però com que sóc un tio inquiet i el neguit em pot bastant he mirat per internet a veure què collons es deia de l'origen de la carn del frikandel i a part de milers d'acudits (el de la carn d'unicorn també) he vist diverses pàgines que concordaven en el mateix anàlisi segons les especificacions que els hi havien donat alguns productors de les pertorbadores salsitxes. El frikandel conté carn de porc, vedella, pollastre i segons alguns productors també duu cavall. A la wikipedia, font documental de merda, però a vegades sorprenent, indica que el frikandel conté "almenys tres tipus de carn diferents". Tant imprecís com un avi amb Parkinson disparant amb un fusell de franctirador.

Així doncs, misteri resolt. Conté cavall. Però total, el farcit de les pastes Buitonni també i ningú es queixa. El que més misteriós em sembla és la barreja de la carn de tots aquests animals. Al meu cap s'hi ha fet l'escena d'una orgia amb totes aquestes bèsties i de sobte una picadora de grans proporcions ho trinxa tot i va disparant a l'aire els frikandels ja preparats.

Bé, només queda explicar la degustació que n'he pogut fer, i he de concloure que el gust de la carn queda tristament enmascarat per la indescriptible barreja de salses que t'hi posen al damunt.

Res més.

Petons com ciclons.

Per què no hi ha persianes als Països Baixos?

Imagineu-vos quin desastre. Entro a un pis amb una autèntica burrada de llum que entra per les enormes finestres del menjador i l'habitació. Dic, de puta mare! Encara que faci mal temps tindre una mica de llum natural i no em passaré el dia amb els llums encesos. Escolti, ja me'l pot embolicar.

M'instal·lo al cap d'uns dies, em monto el llit (d'IKEA, si senyor), i quan és la hora d'anar a dormir dic, tirem les cortines que aquí es fa de dia molt dora a l'estiu. Merda, no he comprat cortines. Bé doncs, tirarem les persianes. Doble merda! Resulta que als Països Baixos no en gasten d'això. Però bé, no hi deu haver massa problema amb dormir sense persianes. Doncs a les 5 del matí em desperto amb una solana brutal entrant a l'habitació. Falten dues hores per llevar-me i per molt que ho intenti, és impossible dormir amb tanta llum. Improvitzo un antifaç amb una tovallola i intento dormir les poques hores que em queden de son.

Més tard arribo a la feina amb cara d'apallissat i pregunto als locals per què collons no tenen persianes en aquest país. I la resposta és tant senzilla com odiosa: és cultural.

Resulta que la tradició religiosa dels protestants (el Luteranisme i el Calvinisme) els obligava a ser oberts i a no amagar-se de res, per aquesta raó els neerlandesos tenen la fama de ser una societat oberta i lliberal. Això fa que la gent no tingui cap mania en deixar veure el que succeeix dins de casa seva tenint en compte que la tafaneria no es porta gaire, a més a més resulta de molt mala educació quedar-se mirant l'interior d'una casa per la finestra.

Martí Luter i l'Úter (ojo, no confondre'ls)

Tot i així tinguem en compte una cosa: aquesta gent son els inventors del programa Gran Hermano, súmmum de la tafaneria i la mala educació.

També m'han justificat l'absència de persianes amb la poca quantitat de llum que tenen durant l'hivern en aquesta latitud, així doncs no tenia massa sentit posar persianes si la meitat de l'any no es feien servir.

A mi no m'acaba de convèncer, sobretot perquè ara m'he de comprar unes cortines ben gruixudes per no haver-me de llevar a les cinc de la matinada amb una claror equivalent a la que faria una flamarada solar entrant per la meva finestra.

Res més.

Abraçades i patacades.

Nova secció!

Estreno secció al blog! La trobareu a l'índex de la dreta. Son les frases essencials en neerlandès que vaig descobrint mica en mica.

Si coneixeu alguna frase imprescindible me la podeu enviar a transparencia@gobierno.es

Països Baixos o Holanda?

Comencem forts.

Pel que es veu ens han tingut enganyats tota la vida. Sempre hem fet servir els noms d'Holanda i Països Baixos sense distinció amb el propòsit de referir-nos al mateix país, però resulta que no és ben bé així. El país, en realitat, s'anomena Països Baixos (Nederland) i Holanda (Holland) és una zona que inclou dues  províncies (de les dotze que te el país) anomenades Holanda del Sud i Holanda del Nord. Aaaaaaamigo! Resulta que la zona d'Holanda és la potencia econòmica del país i durant molts anys (sobretot en l'època dels grans imperis) va ser mundialment reconeguda com potencia mundial, així doncs s'ha mantingut el nom d'Holanda per qüestions de marketing (la culpa sempre és dels mateixos). Tot plegat una enganyifa.

Per posar un exemple proper, és com si a Espanya li poséssim el nom del principal motor econòmic del país: la Corrupció.

Tot i així, també cal tenir en compte que Holanda és la zona més densament poblada i inclou les principals capitals del país, que son Amsterdam, La Haya i Rotterdam (a part d'una burrada de molins i prostíbuls). A més a més te pebrots que s'anomeni Països Baixos al país amb la població més alta del planeta, amb una mitjana de 182,5cm (et pots arribar a sentir molt ridícul entre gent tant alta).

Etimològicament parlant Nederland ve de "Neder land" que vol dir terres baixes, eludint clarament a la poca alçada del país en general (en moltes zones per sota del nivell del mar). Holland, d'altra banda, ve de "Holt land", que vol dir terra boscosa donat que anys enrere les províncies de North Holland i South Holland havien tingut grans extensions d'arbres (i no com jo havia pensat, uns pubis poc cuidats).

Un detall d'Holanda dins dels Païos Baixos.

Per una altra banda hi ha el que s'anomena el Regne dels Països Baixos, que inclou altres països fora dels Països Baixos a la zona del Carib, però explicar-ho és una pallissa, així que us deixo un vídeo que ho explica perfectament (nivell d'anglès porno necessari).

 

Petons i abraçades amanides amb punyalades.