Els europeus del sud tenim fama de cridar, els catalans concretament acostumem a cridar bastant quan parlem (sobretot si discutim), i la teoria diu que els europeus del nord son discrets i no criden en excés. Doncs una cosa us diré: m'hi pixo molt fort després d'haver menjat espàrrecs.
A la feina, cada vegada que un parell de companys comencen a parlar entre ells (és indiferent si son homes o dones) ja poden estar separats per trenta centímetres d'aire inert i mirant-se als ulls, que pugen el volum de la veu com si s'estiguessin cridant d'una punta a l'altre del país (al volum que parlen crec que es podrien sentir a aquesta distancia). Encara que tu estiguis allà davant amb cara de flipar-ho molt fort, no son conscients que el volum de la conversa és desproporcionat. La resta de gent sembla que no els senti, però jo he vist sagnar orelles durant una conversa.
Els meus veïns estan tallats pel mateix patró. Si hagués de deduir a què es dediquen els meus veïns pel soroll que fan podria dir-vos que tenen uns alts forns dins del pis, que proven turbines d'avió al menjador o bé que son uns yonkis que s'estan quedant sords i els encanta tronar els veïns amb música dolenta a les tantes de la matinada. A més a més, als motoristes neerlandesos els encanten els tubs manipulats i suposo que deuen tenir orgasmes d'intensitats indescriptibles quan passen per davant del meu edifici fent petar la moto que sembla que estiguin esmolant un pal de telèfon amb les hèlices d'un helicòpter.
Desconec l'origen d'aquest fenomen, la meva teoria és que com que son gent molt grossa la seva caixa de ressonància és molt grossa en conseqüència, per això el seu volum natural és desproporcionat; o com a mínim més alt que el nostre. No he tingut valor per preguntar-ho a un local per por a que em cridés molt fort.
Intentaré descobrir l'origen d'aquest efecte sense perdre-hi els timpans.
Res més.
Petons, abraçades i al cul unes quantes plantofades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada