Prisciputas (part 2): Barris vermells, el "hooker packaging" i els proxenetes.

L'altre dia vaig començar amb la primera part sobre el tema prostitució als Països Baixos. Avui toca la segona part, en que parlarem dels barris vermells (si, en plural), dels proxenetes i dels formats de presentació de les prostitutes.

Comencem trencant esquemes. A Holanda hi ha prop de disset ciutats amb barri vermell. Si si, disset vegades més dels que us pensàveu. Evidentment el barri vermell més famós és el d'Amsterdam, evidentment perquè és la ciutat més turística dels Països Baixos i l'ajuntament sempre ha tingut una gran tolerància amb la prostitució. A més a més, Amsterdam de fet te 3 barris vermells: el més concorregut és el de Walletjes, però se n'amaguen dos més a Singel i a de Pijp. Una llista dels barris vermells als Països Baixos es pot trobar aquí.

Un fet característic és que els barris vermells es troben a les ciutats més importants del país i a més a més la majoria es troben situats en zones properes als molls i ports més importants, deixant evident que els tòpics sobre els mariners i allò de tenir-ne una a cada port és prou verídic. El barri vermell més curiós, o que a mi m'ha cridat més l'atenció, és el d'Utrecht (una ciutat a uns 30km al sud d'Amsterdam). El fet característic d'aquest barri vermell és que ben bé la meitat del barri es troba sobre un dels canals principals de la ciutat i per tant les prostitutes estan sobre les típiques cases flotants a la vora del riu. I hi ha prop de 150 cases d'aquesta mena. Un fet insòlit al mon: prostitutes flotants. Bé, això si no tenim en compte les festes bunga-bunga al iot de Silvio Berlusconi.

Putes flotants per tot arreu!!!

No em vull imaginar què passaria si creixés dràsticament el nivell de l'aigua i s'ho endugués tot plegat riu avall. Algunes noies se salvarien perquè ja duen els flotadors incorporats. Seria un espectacle tant grotesc que se'n podria fer un 30 minuts.

Ara toca parlar del "hooker packaging", és a dir, els formats en què es presenta la prostitució als Països Baixos. Resulta que no tot son bordells o fent patrulla al carrer, també hi ha els serveis de finestreta, els d'escort, els serveis a domicili i els serveis de recollida exprés amb cotxe o com jo els acabo de batejar els AutoMcPuta.

Les finestretes no son com les de l'administració pública, però bàsicament el resultat és el mateix, se t'acaben follant viu i et cobren una pasta. Aquesta mena de servei s'assembla molt al dels bordells, però en aquest cas les prostitutes es mostren públicament al carrer i son elles mateixes qui gestionen tot el servei. Seria una solució intermitja als bordells i a les patrulles de carrer. Els propietaris de les finestretes cobren un lloguer per cada torn, que depenent de la situació de la finestreta pot anar entre els 35€ i els 200€ per torn. Si en un dia hi ha de 2 a 4 torns, en un mes es poden treure fins a 10.000€. Jo no se a què collons esperen els propietaris de les plantes baixes de Passeig de Gracia.

Una casa de putes

Els serveis d'escort i d'enviament a domicili son minoritaris, però el realment curiós és l'AutoMcPuta. Son locals en que les prostitutes es concentren i llavors els clients demanen en una finestreta sense baixar del cotxe i per una porta surt la seva elecció llesta per endur. Seria com els serveis a la espanyola, de prostitutes al llindar de les carreteres, però amb l'avantatge que els accidents per l'efecte tafaner es redueixen brutalmnet. Seria divertit anar a un d'aquests serveis amb un bulldozer. També se'n podria fer un 30 minuts.

Els guanys d'una prostituta poden variar molt depenent de la zona on treballi, de la qualitat del servei que ofereixi i de les dents que li quedin a la boca. Una prostituta pot guanyar entre 100€ i 700€ per torn. Algunes prostitutes de luxe poden arribar a guanyar autèntiques fortunes en una nit.

La figura del proxeneta ha quedat molt desdibuixada des de l'entrada de les regulacions i han sigut substituïts per la figura dels managers. Bàsicament son els proxenetes de sempre però aquests no esclavitzen a les seves treballadores. Tot i així la linia entre una cosa i l'altre és tan ridículament fina que es fa impossible discernir entre els dos. Els xulos segueixen existint però qui controla la seguretat de les prostitutes als barris vermells és la policia i qui estableix el negoci son les prostitutes. Però els negocis de les prostitutes son com els dels consultors informàtics. Ve un client i et diu el que vol, llavors li dius si li pots fer i què li costarà. La majoria de vegades t'acaben donant pel cul.

Fins aquí al segona part. No em vull allargar massa i convertir-me en una ouwe hoer. En neerlandès "ouwe hoer" vol dir literalment "vella puta", però es fa servir per dir a la gent que comença a parlar massa i fer-se pesat. Molt adient per aquest post. En la propera part (i definitiva) intentaré descobrir què en pensen els neerlandesos de la prostitució al seu país.

Res més.

Rebeu una cordial abraçada i als testicles una garrotada.