Prisciputas (part 3 i definitiva): Per tenir opinió, Vanguardia Dossier.

Per tancar el tema, els neerlandesos tenen alguna cosa a dir i opinar sobre el tema de la prostitució al seu país. De fet, els holandesos tenen opinió sobre quasi qualsevol cosa existent, tinguin o no idea del que estan parlant, bàsicament com fa Pilar Rahola. Però això és un tema del qual ja parlarem més endavant, però ara toca centrar-nos en aquest tema que tanquem en aquest post.

Resulta que anar pel mon preguntat a la gent què en pensen de la prostitució pot provocar tota mena de reaccions: riures nerviosos, cares d'incomprensió, tics accentuats en un ull, una fugida precipitada o un debat escalfadíssim sobre les llibertats humanes i els seus límits. Tot plegat sempre acaba amb un mateix intentant justificar el seu interès sobre la materia i la posterior rialla dels interlocutors. Però una cosa si que he notat, i és que sempre després de donar-te la seva opinió, els neerlandesos sempre et pregunten pel que en penses tu. No tinc clar si és perquè després et jutjaran en petit comité o és que realment tenen un interès en el que els hi puguis dir. Quan em pregunten sempre dic que tinc un passat molt terbol, així els dono alguna cosa per xafardejar.

Tot i així el resultat de cada conversa és bastant semblant a la resta. La opinió generalitzada és que als Països Baixos les persones son lliures de fer el que vulguin sempre i quan no afectin al bon funcionament de la societat i del país en general. Un sentiment utòpic que quasi quasi tenen integrat al seu ADN, com l'alçada descomunal i la capacitat de pronunciar paraules impossibles. Tot i així no interpreten la prostitució com un problema o com amínim no ho veuen com una amenaça. Consideren que no deixa de ser un negoci extremadament antic i que existeix avui en dia perquè hi ha gent disposada a seguir pagant per aquests serveis.

Tampoc ho veuen com un problema de salut pública ni una amenaça a la higiene de les ciutats perquè son conscients que el govern posa a disposició de la prostitució centenars de serveis sanitaris i informatius. Tot i així tenen clar que no existeix un control real i exhaustiu sobre la prostitució, així com tampoc controlen el contingut real dn carn dels Frikandel.

Quan preguntes sobre les prostitutes llavors les opinions son més variades. Uns pensen que son directament esclaves sexuals i que estan obligades a exercir la prostitució per les mafies i les xarxes d'esclavatge; alguns altres creuen que una bona part de les prostitutes escullen aquesta pràctica amb llibertat i que només s'hi veuen forçades per la necessitat de sobreviure. Concretament una persona em va dir que les prostitutes son noies autònomes, molt treballadores, emprenedores i que per un trauma infantil acaben exercint aquest negoci. Basicament com els informàtics, que sempre ens acabem prostituïnt.

Tot i així les opinions no sempre es poden generalitzar a nivell de tot el país. Hi ha grups religiosos que veuen la prostitució com un negoci diabòlic que distribueix petits packs de temptació i luxuria a domicili. També hi ha grups feministes que consideren la prostitució com un negoci masclista que exten el domini phalocratic sobre les dones dèbils i les obliguen a exercir la prostitució per a benefici dels homes. Bé, la dita diu que les opinions son com el forat del cul, tothom en teu un i sempre ens pensem que el dels altre fa pudor.

Això sembla ja La Vanguardia Dossier, analisi per tenir opinió. Analitzem les claus del conflicte hispano-italo-argentí i descobrim els diferents punts de vista sobre una de les crisis identitaries més cruentes del plantea. Qui és més pesat? A quin dispararies abans que s'acostes a la teva xicota? Tot això i més a Vanguardia Dossier. Diumenge al teu quiosc.

Res més.

Petons com sharknados

Prisciputas (part 2): Barris vermells, el "hooker packaging" i els proxenetes.

L'altre dia vaig començar amb la primera part sobre el tema prostitució als Països Baixos. Avui toca la segona part, en que parlarem dels barris vermells (si, en plural), dels proxenetes i dels formats de presentació de les prostitutes.

Comencem trencant esquemes. A Holanda hi ha prop de disset ciutats amb barri vermell. Si si, disset vegades més dels que us pensàveu. Evidentment el barri vermell més famós és el d'Amsterdam, evidentment perquè és la ciutat més turística dels Països Baixos i l'ajuntament sempre ha tingut una gran tolerància amb la prostitució. A més a més, Amsterdam de fet te 3 barris vermells: el més concorregut és el de Walletjes, però se n'amaguen dos més a Singel i a de Pijp. Una llista dels barris vermells als Països Baixos es pot trobar aquí.

Un fet característic és que els barris vermells es troben a les ciutats més importants del país i a més a més la majoria es troben situats en zones properes als molls i ports més importants, deixant evident que els tòpics sobre els mariners i allò de tenir-ne una a cada port és prou verídic. El barri vermell més curiós, o que a mi m'ha cridat més l'atenció, és el d'Utrecht (una ciutat a uns 30km al sud d'Amsterdam). El fet característic d'aquest barri vermell és que ben bé la meitat del barri es troba sobre un dels canals principals de la ciutat i per tant les prostitutes estan sobre les típiques cases flotants a la vora del riu. I hi ha prop de 150 cases d'aquesta mena. Un fet insòlit al mon: prostitutes flotants. Bé, això si no tenim en compte les festes bunga-bunga al iot de Silvio Berlusconi.

Putes flotants per tot arreu!!!

No em vull imaginar què passaria si creixés dràsticament el nivell de l'aigua i s'ho endugués tot plegat riu avall. Algunes noies se salvarien perquè ja duen els flotadors incorporats. Seria un espectacle tant grotesc que se'n podria fer un 30 minuts.

Ara toca parlar del "hooker packaging", és a dir, els formats en què es presenta la prostitució als Països Baixos. Resulta que no tot son bordells o fent patrulla al carrer, també hi ha els serveis de finestreta, els d'escort, els serveis a domicili i els serveis de recollida exprés amb cotxe o com jo els acabo de batejar els AutoMcPuta.

Les finestretes no son com les de l'administració pública, però bàsicament el resultat és el mateix, se t'acaben follant viu i et cobren una pasta. Aquesta mena de servei s'assembla molt al dels bordells, però en aquest cas les prostitutes es mostren públicament al carrer i son elles mateixes qui gestionen tot el servei. Seria una solució intermitja als bordells i a les patrulles de carrer. Els propietaris de les finestretes cobren un lloguer per cada torn, que depenent de la situació de la finestreta pot anar entre els 35€ i els 200€ per torn. Si en un dia hi ha de 2 a 4 torns, en un mes es poden treure fins a 10.000€. Jo no se a què collons esperen els propietaris de les plantes baixes de Passeig de Gracia.

Una casa de putes

Els serveis d'escort i d'enviament a domicili son minoritaris, però el realment curiós és l'AutoMcPuta. Son locals en que les prostitutes es concentren i llavors els clients demanen en una finestreta sense baixar del cotxe i per una porta surt la seva elecció llesta per endur. Seria com els serveis a la espanyola, de prostitutes al llindar de les carreteres, però amb l'avantatge que els accidents per l'efecte tafaner es redueixen brutalmnet. Seria divertit anar a un d'aquests serveis amb un bulldozer. També se'n podria fer un 30 minuts.

Els guanys d'una prostituta poden variar molt depenent de la zona on treballi, de la qualitat del servei que ofereixi i de les dents que li quedin a la boca. Una prostituta pot guanyar entre 100€ i 700€ per torn. Algunes prostitutes de luxe poden arribar a guanyar autèntiques fortunes en una nit.

La figura del proxeneta ha quedat molt desdibuixada des de l'entrada de les regulacions i han sigut substituïts per la figura dels managers. Bàsicament son els proxenetes de sempre però aquests no esclavitzen a les seves treballadores. Tot i així la linia entre una cosa i l'altre és tan ridículament fina que es fa impossible discernir entre els dos. Els xulos segueixen existint però qui controla la seguretat de les prostitutes als barris vermells és la policia i qui estableix el negoci son les prostitutes. Però els negocis de les prostitutes son com els dels consultors informàtics. Ve un client i et diu el que vol, llavors li dius si li pots fer i què li costarà. La majoria de vegades t'acaben donant pel cul.

Fins aquí al segona part. No em vull allargar massa i convertir-me en una ouwe hoer. En neerlandès "ouwe hoer" vol dir literalment "vella puta", però es fa servir per dir a la gent que comença a parlar massa i fer-se pesat. Molt adient per aquest post. En la propera part (i definitiva) intentaré descobrir què en pensen els neerlandesos de la prostitució al seu país.

Res més.

Rebeu una cordial abraçada i als testicles una garrotada.

Prisciputas (part 1): Llei, regulació i els maleïts francesos.

Porto en aquest país de gegants menys de dues setmanes i la pressió que rebo des de terres catalanes perquè parli d'un dels tòpics més grossos sobre els Països Baixos ha sigut desbordant. No vull apuntar a ningú amb el dit i encara menys voldria posar en evidencia les amenaces sobre la meva integritat física (bàsicament genital) que he hagut de patir per tal de fer-me cedir en la meva necessitat de informar-me correctament i com és degut sobre el tema. Així que sota coacció i molt a desgrat meu, entrarem al tema de la prostitució als Països Baixos. Com que és un tema extens i complicat de resumir el provaré de dividir en un parell o tres de parts segons com vagi la inspiració.

Comencem pel més evident, i per una de les coses que a vegades oblidem, i és que la prostitució, com a tal, existeix a tot el mon. Així doncs, deixem de fer el pòtol i acceptem que la prostitució és un negoci mundialment estès, extremadament antic i que ha perdurat milers d'anys per una simple raó, n'hi ha una forta demanda. Es pot maquillar, es pot amagar, fins i tot s'hi pot lluitar en contra, però no per això deixa de ser una realitat que ha conviscut amb nosaltres des de fa molts anys.

Un cop entrats en calor, anem de cara al torró: als Països Baixos la prostitució és legal. Però al tanto, també ho és a Espanya, Alemanya, Suïssa, Austria, Grecia, Letonia, altres països europeus (França no), alguns països d'Amèrica i fins i tot a Turquia (país de religió islàmica). Les legislacions canvien d'un país a un altre, però els Països Baixos destaquen per tenir una regulació bastant més lliberal amb la prostitució que en altres països.

El negoci de la prostitució és legal als Països Baixos des de 1911, però no es va establir una legislació absoluta i reguladora sobre la prostitució fins l'any 2000. En aquesta última reforma es va abolir la llei que prohibia l'existencia de bordells, de manera que a partir de llavors tots els tipus de prostitució estan regulats per llei. Fixeu-vos-hi bé:  NORANTA ANYS per acabar de perfilar una llei. I nosaltres en queixem que el procés sobiranista no avança prou de pressa.

La regulació estableix que la prostitució és un negoci lícit i controlat, i en aquest sentit estableix que les prostitutes son treballadores amb un règim comú a la resta de treballadors del Països Baixos (per tant tenen els mateixos drets que qualsevol altre) i per aquesta mateixa raó han de pagar impostos i la quota de la Seguretat Social (ja parlarem un dia de com funciona la SS als Països Baixos). La regulació, tot i així, no estableix bases contractuals per a la prostitució, és a dir, no contempla cap mena de contracte entre les prostitutes i els amos dels bordells, per aquesta raó la gran majoria de prostitutes treballen de forma autònoma. O com als neerlandesos els agrada dir, son joves emprenedores.

La regulació permet a les autoritats tenir controlat el nombre de bordells, locals i vitrines arreu del país, però impedeix mantenir un registre de les prostitutes i no contempla cap control de les activitats dels bordells. En aquest sentit la capacitat d'acció de les autoritats és a molt petita escala i sempre dins de la persecució d'activitats delictives relacionades amb el negoci de la prostitució (com per exemple el tràfic de persones, l'esclavatge, venda de drogues il·legals, discoteques de Reggeaton, etc.).

La legislació permet establir plans d'acció sobre els locals, però sempre des del punt de vista de la seguretat i la higiene dels edificis, no de les activitats en sí. Per això la regulació no obliga a les prostitutes a mantenir un control mèdic constant, encara que la majoria ho fan per interès propi, està clar. No és un bon reclam pels clients tenir unes ladilles com llamàntols.

L'any 1999, just abans d'entrar en vigor l'actual regulació, es va establir que el nombre de prostitutes als Països Baixos era de vint-i-cinc mil professionals aproximadament. La majoria immigrants. Durant els anys 70 les prostitutes venien de Tailàndia i les Filipines, als anys 80 del Carib i Amèrica del Sud i a partir de la caiguda del mur de Berlín el 1989 les prostitutes venien dels països de l'est, com la República Txeca, Romania i Polònia. Una bona part portades per grups criminals organitzats, com Ryanair.

Un fet curiós, si més no, és que la prostitució masculina és mínima als Països Baixos i per aquesta raó quasi el 99,9% dels clients de la prostitució als Països Baixos son homes i quasi dues terceres parts tenen parella estable. L'origen dels clients varia durant l'any, així doncs a l'estiu el percentatge d'estrangers és molt alt, però durant la resta de l'any els neerlandesos també son clients assidus de les prostitutes.

Bé, fins aquí la primera part del tema prostitució. La legislació no dona per fer gaire conya, però les properes parts prometen tenir més xixa. Deixo per la següent edició els barris vermells i aquestes històries, que donen bastant de sí. Ah, per justificar el títol, només dir que els francesos no em cauen bé, res més.

Petons, abraçades, cops de puny i trompades.

Discrets? Ta tia!

Els europeus del sud tenim fama de cridar, els catalans concretament acostumem a cridar bastant quan parlem (sobretot si discutim), i la teoria diu que els europeus del nord son discrets i no criden en excés. Doncs una cosa us diré: m'hi pixo molt fort després d'haver menjat espàrrecs.

A la feina, cada vegada que un parell de companys comencen a parlar entre ells (és indiferent si son homes o dones) ja poden estar separats per trenta centímetres d'aire inert i mirant-se als ulls, que pugen el volum de la veu com si s'estiguessin cridant d'una punta a l'altre del país (al volum que parlen crec que es podrien sentir a aquesta distancia). Encara que tu estiguis allà davant amb cara de flipar-ho molt fort, no son conscients que el volum de la conversa és desproporcionat. La resta de gent sembla que no els senti, però jo he vist sagnar orelles durant una conversa.

Els meus veïns estan tallats pel mateix patró. Si hagués de deduir a què es dediquen els meus veïns pel soroll que fan podria dir-vos que tenen uns alts forns dins del pis, que proven turbines d'avió al menjador o bé que son uns yonkis que s'estan quedant sords i els encanta tronar els veïns amb música dolenta a les tantes de la matinada. A més a més, als motoristes neerlandesos els encanten els tubs manipulats i suposo que deuen tenir orgasmes d'intensitats indescriptibles quan passen per davant del meu edifici fent petar la moto que sembla que estiguin esmolant un pal de telèfon amb les hèlices d'un helicòpter.

Desconec l'origen d'aquest fenomen, la meva teoria és que com que son gent molt grossa la seva caixa de ressonància és molt grossa en conseqüència, per això el seu volum natural és desproporcionat; o com a mínim més alt que el nostre. No he tingut valor per preguntar-ho a un local per por a que em cridés molt fort.

Intentaré descobrir l'origen d'aquest efecte sense perdre-hi els timpans.

Res més.

Petons, abraçades i al cul unes quantes plantofades.

Frikandel, origen desconegut

Aquest passat divendres vaig sortir a sopar amb la gent de la feina per celebrar que alguns marxen de vacances (jo no, es clar) i durant el sopar la gent del meu voltant em va començar a esperonar per realitzar una serie de tasques per submergir-me completament en la cultura neerlandesa. Entre ells discutien, en magnífic Dutch, evidentment, com havien de prioritzar el meu martiri. Entre els milions de paraules i frases inconnexes i sense sentit, repetien molt la paraula frikandel. Quan ja l'havien repetida varies vegades i s'havien rigut força, vaig gosar preguntar.

Evidentment el resultat va ser una rialla monumental de tota la taula i llavors es va engegar un procés en l'intent de canvi d'idioma que volia explicar què era una frikandel, però fent un esforç descomunal per intentar amagar un secret molt fosc i misteriós.

Pel poc que em van explicar, un frikandel és una salsitxa sense pell i fregida fins a límits insalubres. Normalment s'acompanya amb unes bones patates fregides i si demanes un frikandel speciaal, llavors la salsitxa va oberta pel mig i t'hi entaforen ceba a daus i maionesa. Finalment pots banyar-ho tot en ketxup, mostassa, salsa de curry, salsa picant, i tres milions de salses més (fins i tot les hi pots posar totes a la vegada, ja no ve d'aquí). També és indispensable menjar-ho en uns locals que es diuen Snack Bars, quasi sempre regentats per immigrants. Però alguna cosa m'amagaven i es burxaven els uns als altres perquè no m'ho expliqués ningú. Llavors vaig fer la pregunta clau: I la carn, de quin animal és?

Zas! Aquí rau el misteri! Llavors tots plegats em van començar a dir: "No ho vols saber", "Millor no preguntis", "És d'origen indeterminat", fins i tot un va tenir els collons de dir-me "És d'un animal que a Espanya no existeix". Així doncs vam fer una juguesca, si jo em menjava un puto frikandel ells em dirien l'origen de la carn.

Així doncs, aquesta mateixa tarda, he anat a un Snack Bar d'aquests i he demanat un Frikandel Speciaal with french fries. Mentre me'l preparaven he caigut bé a l'amo del local i m'ha donat conversa, i en un moment donat li he preguntat de què era la carn del collons de frikandel. Primer ha rigut fort, llavors m'ha mirat fixament i m'ha dit "És carn d'unicorn" i llavors ha marxat rient encara més fort. Així doncs me l'he fotut sense preguntar massa i he fet la foto de prova pels meus companys de feina.

 

Però com que sóc un tio inquiet i el neguit em pot bastant he mirat per internet a veure què collons es deia de l'origen de la carn del frikandel i a part de milers d'acudits (el de la carn d'unicorn també) he vist diverses pàgines que concordaven en el mateix anàlisi segons les especificacions que els hi havien donat alguns productors de les pertorbadores salsitxes. El frikandel conté carn de porc, vedella, pollastre i segons alguns productors també duu cavall. A la wikipedia, font documental de merda, però a vegades sorprenent, indica que el frikandel conté "almenys tres tipus de carn diferents". Tant imprecís com un avi amb Parkinson disparant amb un fusell de franctirador.

Així doncs, misteri resolt. Conté cavall. Però total, el farcit de les pastes Buitonni també i ningú es queixa. El que més misteriós em sembla és la barreja de la carn de tots aquests animals. Al meu cap s'hi ha fet l'escena d'una orgia amb totes aquestes bèsties i de sobte una picadora de grans proporcions ho trinxa tot i va disparant a l'aire els frikandels ja preparats.

Bé, només queda explicar la degustació que n'he pogut fer, i he de concloure que el gust de la carn queda tristament enmascarat per la indescriptible barreja de salses que t'hi posen al damunt.

Res més.

Petons com ciclons.

Per què no hi ha persianes als Països Baixos?

Imagineu-vos quin desastre. Entro a un pis amb una autèntica burrada de llum que entra per les enormes finestres del menjador i l'habitació. Dic, de puta mare! Encara que faci mal temps tindre una mica de llum natural i no em passaré el dia amb els llums encesos. Escolti, ja me'l pot embolicar.

M'instal·lo al cap d'uns dies, em monto el llit (d'IKEA, si senyor), i quan és la hora d'anar a dormir dic, tirem les cortines que aquí es fa de dia molt dora a l'estiu. Merda, no he comprat cortines. Bé doncs, tirarem les persianes. Doble merda! Resulta que als Països Baixos no en gasten d'això. Però bé, no hi deu haver massa problema amb dormir sense persianes. Doncs a les 5 del matí em desperto amb una solana brutal entrant a l'habitació. Falten dues hores per llevar-me i per molt que ho intenti, és impossible dormir amb tanta llum. Improvitzo un antifaç amb una tovallola i intento dormir les poques hores que em queden de son.

Més tard arribo a la feina amb cara d'apallissat i pregunto als locals per què collons no tenen persianes en aquest país. I la resposta és tant senzilla com odiosa: és cultural.

Resulta que la tradició religiosa dels protestants (el Luteranisme i el Calvinisme) els obligava a ser oberts i a no amagar-se de res, per aquesta raó els neerlandesos tenen la fama de ser una societat oberta i lliberal. Això fa que la gent no tingui cap mania en deixar veure el que succeeix dins de casa seva tenint en compte que la tafaneria no es porta gaire, a més a més resulta de molt mala educació quedar-se mirant l'interior d'una casa per la finestra.

Martí Luter i l'Úter (ojo, no confondre'ls)

Tot i així tinguem en compte una cosa: aquesta gent son els inventors del programa Gran Hermano, súmmum de la tafaneria i la mala educació.

També m'han justificat l'absència de persianes amb la poca quantitat de llum que tenen durant l'hivern en aquesta latitud, així doncs no tenia massa sentit posar persianes si la meitat de l'any no es feien servir.

A mi no m'acaba de convèncer, sobretot perquè ara m'he de comprar unes cortines ben gruixudes per no haver-me de llevar a les cinc de la matinada amb una claror equivalent a la que faria una flamarada solar entrant per la meva finestra.

Res més.

Abraçades i patacades.

Nova secció!

Estreno secció al blog! La trobareu a l'índex de la dreta. Son les frases essencials en neerlandès que vaig descobrint mica en mica.

Si coneixeu alguna frase imprescindible me la podeu enviar a transparencia@gobierno.es