Porto en aquest país de gegants menys de dues setmanes i la pressió que rebo des de terres catalanes perquè parli d'un dels tòpics més grossos sobre els Països Baixos ha sigut desbordant. No vull apuntar a ningú amb el dit i encara menys voldria posar en evidencia les amenaces sobre la meva integritat física (bàsicament genital) que he hagut de patir per tal de fer-me cedir en la meva necessitat de informar-me correctament i com és degut sobre el tema. Així que sota coacció i molt a desgrat meu, entrarem al tema de la prostitució als Països Baixos. Com que és un tema extens i complicat de resumir el provaré de dividir en un parell o tres de parts segons com vagi la inspiració.
Comencem pel més evident, i per una de les coses que a vegades oblidem, i és que la prostitució, com a tal, existeix a tot el mon. Així doncs, deixem de fer el pòtol i acceptem que la prostitució és un negoci mundialment estès, extremadament antic i que ha perdurat milers d'anys per una simple raó, n'hi ha una forta demanda. Es pot maquillar, es pot amagar, fins i tot s'hi pot lluitar en contra, però no per això deixa de ser una realitat que ha conviscut amb nosaltres des de fa molts anys.
Un cop entrats en calor, anem de cara al torró: als Països Baixos la prostitució és legal. Però al tanto, també ho és a Espanya, Alemanya, Suïssa, Austria, Grecia, Letonia, altres països europeus (França no), alguns països d'Amèrica i fins i tot a Turquia (país de religió islàmica). Les legislacions canvien d'un país a un altre, però els Països Baixos destaquen per tenir una regulació bastant més lliberal amb la prostitució que en altres països.
El negoci de la prostitució és legal als Països Baixos des de 1911, però no es va establir una legislació absoluta i reguladora sobre la prostitució fins l'any 2000. En aquesta última reforma es va abolir la llei que prohibia l'existencia de bordells, de manera que a partir de llavors tots els tipus de prostitució estan regulats per llei. Fixeu-vos-hi bé: NORANTA ANYS per acabar de perfilar una llei. I nosaltres en queixem que el procés sobiranista no avança prou de pressa.
La regulació estableix que la prostitució és un negoci lícit i controlat, i en aquest sentit estableix que les prostitutes son treballadores amb un règim comú a la resta de treballadors del Països Baixos (per tant tenen els mateixos drets que qualsevol altre) i per aquesta mateixa raó han de pagar impostos i la quota de la Seguretat Social (ja parlarem un dia de com funciona la SS als Països Baixos). La regulació, tot i així, no estableix bases contractuals per a la prostitució, és a dir, no contempla cap mena de contracte entre les prostitutes i els amos dels bordells, per aquesta raó la gran majoria de prostitutes treballen de forma autònoma. O com als neerlandesos els agrada dir, son joves emprenedores.
La regulació permet a les autoritats tenir controlat el nombre de bordells, locals i vitrines arreu del país, però impedeix mantenir un registre de les prostitutes i no contempla cap control de les activitats dels bordells. En aquest sentit la capacitat d'acció de les autoritats és a molt petita escala i sempre dins de la persecució d'activitats delictives relacionades amb el negoci de la prostitució (com per exemple el tràfic de persones, l'esclavatge, venda de drogues il·legals, discoteques de Reggeaton, etc.).
La legislació permet establir plans d'acció sobre els locals, però sempre des del punt de vista de la seguretat i la higiene dels edificis, no de les activitats en sí. Per això la regulació no obliga a les prostitutes a mantenir un control mèdic constant, encara que la majoria ho fan per interès propi, està clar. No és un bon reclam pels clients tenir unes ladilles com llamàntols.
L'any 1999, just abans d'entrar en vigor l'actual regulació, es va establir que el nombre de prostitutes als Països Baixos era de vint-i-cinc mil professionals aproximadament. La majoria immigrants. Durant els anys 70 les prostitutes venien de Tailàndia i les Filipines, als anys 80 del Carib i Amèrica del Sud i a partir de la caiguda del mur de Berlín el 1989 les prostitutes venien dels països de l'est, com la República Txeca, Romania i Polònia. Una bona part portades per grups criminals organitzats, com Ryanair.
Un fet curiós, si més no, és que la prostitució masculina és mínima als Països Baixos i per aquesta raó quasi el 99,9% dels clients de la prostitució als Països Baixos son homes i quasi dues terceres parts tenen parella estable. L'origen dels clients varia durant l'any, així doncs a l'estiu el percentatge d'estrangers és molt alt, però durant la resta de l'any els neerlandesos també son clients assidus de les prostitutes.
Bé, fins aquí la primera part del tema prostitució. La legislació no dona per fer gaire conya, però les properes parts prometen tenir més xixa. Deixo per la següent edició els barris vermells i aquestes històries, que donen bastant de sí. Ah, per justificar el títol, només dir que els francesos no em cauen bé, res més.
Petons, abraçades, cops de puny i trompades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada